El professor i investigador Rafael Roca ha triat per al seu darrer llibre un títol marcat pel simbolisme poètic: Proejant el temps, unes paraules que mostren l'inconformisme de la seua manera d'entendre la professió de filòleg, enfront a determinats hàbits i costums que la societat digital post pandèmia aplica al model més tradicional de coneixements i aprenentages. En el procés de canvi cultural global al qual estem sotmessos cal preservar una determinada identitat, com és la llengua que ens defineix com a poble junt a d'altres societats mediterrànies i la cultura compartida, la germanor històrica, que ens identifica com a hereus de l'antiga Corona d'Aragó i del llegat polític de Jaume I.
Esta obra, editada en la col·lecció Moment Memorialística de l'Institució Alfons el Magnànim, representa un dietari personal de les experiencies viscudes al llarg de vuit mesos de 2019: trenta-sis setmanes, 250 díes, poc abans d'un temps molt fosc on tots es tancàrem a casa per a lluitar contra la COVID-19. Eixos mesos de por pel futur significaren, en el cas del professor Roca, un temps de reflexió sobre el paper cultural que tindrien les seues reflexions després de ser confiades als lectors en forma de testimoni personal. El pas del temps, la post pandèmia, el final d'un cicle estratègic mundial, li ha donat la raò: estem canviant alguns hàbits i costums, però d'altres maneres de viure -en el llivre les trobem- han mostrat una resistencia inqüestionable.
Al llarg de quasi 300 pàgines l'autor actua com observador de la vida quotidiana i universitaria aprofitant un viatge docent a la ciutat italiana dels enamorats, Verona. Un viatge amb el vent a favor de preservar una llengua i una cultura que va estar a l'origen de les relacions politiques entre països i ciutats creades per Jaume I i els seus descendents. Un viatge amb el vent en contra de la globalització, la desinformació a les aules universitaries, la post veritat a les xarxes socials, la cultura de l'açí i ara mateix, usar i tirar.
Prendre la vida amb filologia significa, en l'obra que ens ocupa, fer d'esta disciplina universitaria un instrument per a conèixer millor la societat en què vivim i patim. Les microhistories del poble son, en el cas de Roca, fill d'Alaquàs, població de l'horta valenciana, una manera d'incorporació a la tradició europea i mediterrània. El lector gaudeix, per exemple, seguint les pistes informatives del professor que, amb paraules, llibres i documents, preten explicar als seus veïns la gran història, la macrohistòria, que representa el Castell dels Senyors d'Alaquàs. Este meravellós edifici patrimonial, ara de propietat municipal, presideix la vida quotidiana dels treballadors i treballadores que habiten els carrers nous i antics del poble.
