miércoles, 17 de febrero de 2021

MALUY BENET TRENCA ELS SILENCIS DE LA POR

La portada del nou llibre que ens ofereix l'escriptora Maluy Benet és una bonica metàfora sobre l'objectiu fonamental de la seua novel·la: donar veu a la veritat de la història d'éssers anònims, reconstruir la convivència d'una comunitat local, un poble de la Ribera del Xúquer, que abans, durant i després de la guerra de 1936 va viure uns episodis polítics de desconfiança  i enfrontaments, les conseqüències dels quals es van mantindre en silenci al llarg de dècades del franquisme. 

El lector mira a través d'una finestra, des de l'interior d'una casa rural i antiga, els nous horitzons de benestar i convivència que ha creat el nostre exercici col·lectiu de memòria històrica, malgrat alguns, per a superar el conflicte entre guanyadors i perdedors, i rescatar la dignitat dels humiliats.

Però de les meues paraules es pot deduir que ens trobem davant d'una novel·la política que dona una nova visió del temps posterior al conflicte civil. I no és aquesta la pretensió de l'autora, al meu entendre. "El silenci trencat" (NPQ Editores, Grupo Editorial Sargantana) vol ser una novel·la social que narra unes trajectòries vitals en un context històric marcat per unes situacions polítiques. "Contar les vides de les persones anònimes i treure-les de l'ombra", escriu Maluy. "Que, com a mínim tinguen la petita oportunitat que algú s'assabente del que les passa, del que senten". 

En la narració el que importa és descriure les relacions socials, les relacions familiars, les rivalitats econòmiques, les trobades i desacords sentimentals de persones d'un grup social vinculat a una tradició no urbana. Aquesta novel·la pot ser un exercici literari d'investigació policial i històrica per conèixer la identitat d'un indigent mort, descobert al llit del riu. Això condiciona molt el ritme i la intriga del relat. Però també un altre fil narratiu del llibre és descovrir la vida del poble al llarg de diverses èpoques, reconstruint l'evolució i la interacció de cinc nissagues familiars.

Per aquest motiu un dels punts forts literaris de la novel·la són el nombrosos diàlegs escrits en un valencià molt suggeridor i vinculat a una tradició col·loquial, diàlegs que ens permeten acostar-nos a la psicologia dels personatges principals i a altres secundaris que representen el caràcter heterogeni d'un poble valencià. L'organització del text en 26 capítols permet una lectura progressiva de l'acció que es planteja en les 267 pàgines de l'edició, sense entrar en situacions anecdòtiques que distraguen l'atenció al tema central. El lector arriba al final del llibre satisfet per haver reconstruït de manera eficaç els interrogants plantejats per la narradora.

Eduard Fauquet, empresari jubilat per una malaltia, intenta recordar al principi del text a qui pertany la imatge en premsa d'un indigent mort que apareix al llit del Túria, cadàver que la policia no sap identificar. Al final del llibre, el seu fill periodista està en condicions de explicar-li la identitat del mort i tota la trajectòria vital recorreguda per la víctima fins a convertir-se en una foto del periòdic.

Al costat de la gran Història investigada per historiadors i escriptors reconeguts, que Maluy Benet identifica en la bibliografia amb els noms de Pierre Vilar, George Orwell, Albert Girona, Bernard Thomas, Raymond Carr, Rafael Chirbes, Pere Calders etc., existeixen també les històries qüotidianes que podem llegir en llibres de Xavier Benguerel, Edelmir Galdón, Amparo Hurtado, Manuel Molins, Francisco Pérez i Santi Vallés, entre altres. "El silenci trencat" és un títol que, amb tots els mérits literaris i històrics que té el text, podem afegir, des d'ara mateix, aquesta darrera enumeració de microhistòries que ens acosta a un període de dolor i trencament de la vida espanyola.


La publicació de aquesta novel·la representa en la trajectòria de l'autora un pas ferm cap avant, perquè supera amb maduresa i qualitat l'espai literari que fa uns anys va crear en l'àmbit cultural de la narrativa juvenil amb la publicació en Tabarca Llibres de tres títols: "Un café sol", "L'últim paradís" i "Missatge en un rellotge". Aquesta última novel·la curta, publicada l'any 2005, va representar una anticipació del brillant joc generacional que estableix en "El silenci trencat" entre cinc grups familiars del mateix entorn social. 

Tinc notícies que Maluy està preparant un nou llibre inspirat en la corrupció que ha marcat la política dels últims lustres amb els governs del Partit Popular. Pense que, com en el text que ara estic comentant, les microhistories, l'actuació de persones amagades i anònimes serà el material literari del projecte, no les biografies dels dirigents que han anat al jutge i, a vegades, a la presó.

M'havia compromés a presentar aquesta novel·la en una llibreria del barri de Russafa de València, però la pandèmia va obligar a suspendre l'acte. Per això aprofite aquest escrit en el meu blog per a expressar les opinions positives que pensava manifestar als lectors en la presentació organitzada per Sargantana. Enhorabona a l'editorial per l'excel·lent treball de maquetació i edició realitzats.

Acabe fent-me ressò d'unes paraules de l'autora escrites en l'epíleg, parlant de les dificultats d'escriure el text: "A vegades era com un malson del qual no em podia desenganxar; d'altres m'enriquia i aclaria un fet com la Guerra Civil sobre la qual tenia un bon embolic, amb bocins sense connexió i que gràcies a tot el que he llegit, i que m'han contat, he pogut fer-me un mapa del que hi passà més o menys aproximat". Jo, també, com a lector de la seua novel·la, crec haver adquirit una visió més exacta d'un conflicte traumàtic entre germans que ha marcat la nostra vida.