Mai no està de mès pensar el país on un habita, de quina situació venim i on ens dirigim. Aquest exercici de reflexió cívica, de fet, sembla més necessari que mai en els temps actuals, tan donats a allò que ès instantani, líquid, efímer, i a l'imperi de la manipulació del relat oficial, marcat per l'anomenada postveritat.
Per tant, cal agrair que aparega en el mercat literari una obra tremendament lúcida, que ajude a fer que les persones s'aturen a examinar cap a on els porta aquesta esbojarrada manera de funcionar en societat. Per molt motius, ha arribat el moment de tornar a l'àgora i participar de manera conscient en la nostra forma de organitzar democràticament la societat i triar parlaments i governs.
Aquesta és la pretensió social amb què Timocràcia, la nova entrega de ficció de l'escriptora Maluy Benet, arriba a les lectores i lectors que volem gaudir amb ficcions vinculades a la realitat social més propera. Esta novel·la representa una nova posada de llarg de Maluy amb la seua marca personal de qualitat narrativa, empatia social i divertiment intel·ligent. Desprès de El silenci trencat, relat inspirat en diferents etapes de la vida espanyola al llarg del segle XX, els lectors esperavem de bell nou un text compromès com ens té acostumats. I realment confirmem, amb nota alta, la seua capacitat per a construir ambients, personatges i trames literàries on la condició humana es una mescla d'ambició i rutina, de decepció i esperança.
Aquesta alquimista del relat ens regala tot un festí literari que funciona com una rondalla carregada d'humor intel·ligent i ironia permanent. Cal dir que es tracta de la millor recepta per fer reflexionar a qui no sap on es trobem, col·lectivament parlant. L'obra és tot un toc d'alerta a les consciències adormides i passives.
S'estructura al voltant d'un hàbil enganyatall: situa els lectors a la potser no tan imaginaria República de Birciva, on la seua província homónima sembla decidir separar-se de Redenia i muntar-se pel seu compte un Estat independent per resoldre la corrupció política, entre altres raons. Maluy no inventa, recrea la realitat. Per això Timocràcia representa un gran homenatge a la terra de Frísia -i al seu amic frisó Auke Zeldenrust- per ser una de les dotze províncies que conformen l'actual regne dels Països Baixos. Els frisons són un grup ètnic d'Europa, amb una llengua germànica molt propera a l'anglès, que representa una tradició de nació sense estat.
A través d'aquesta original proposta, l'autora fa reflexionar, de forma sorneguera i no sense una certa retranca, en els ingredients que es necessiten per a cuinar un país que es puga considerar legítim en si mateix i en les qüestions en què cal reparar abans de sortir als carrers alegrement al voltant d'unes pancartes i manifestacions: l'especulació del sòl, la gestió dels mitjans de comunicació, la bretxa entre pobres i rics, l'ordenació del mon de l'educació... Sobretot, quina és la manera efectiva de combatre la corrupció que ve heretada de Redenia.
La estructura narrativa i temporal de la novel·la està determinada pel temps de dues legislatures del parlament i govern de Birciva. La intenció sarcàstica forma part de l'escriptura de molts passatges del llibre. Un exemple és en el que descriu el sistema domèstic que el nou president tria en sa casa, poc abans d'anar-se a dormir, per a formar el seu govern: d'un costat un pot amb els noms dels candidats, de l'altre un pot amb les competències. L'atzar de la mà que agafa un paper sense saber el seu contingut serà el criteri definitiu per a fomar el govern de Birciva.
La lectura de Timocràcia ha coincidit en el temps amb el meu descobriment de La madriguera, el nou assaig del periodista Sergi Tarín, una magnifica investigació i exposició periodística de la trama de corrupció que el exconseller valencià Rafael Blasco, des de 2007 a 2011, va construir a la Generalitat per a desviar els fons milionaris de la cooperació internacional a negocis fraudulents creats pels seus amics. I eixa es la realitat informativa que ha inspirat la ficció literaria de Maluy, escriptora que va conèixer, al llarg de molts anys de funcionaria autonòmica, diversos exemples d'un poder polític que corromp el compromís públic amb la societat.
S'equivoca qui desitge trobar en Timocràcia una novel·la política, perquè no ès eixa la intenció de l'autora. Més aviat Benet vol construir una paràbola lleugera i divertida sobre la capacitat que té el poder per a corrompre les persones que accedeixen a la gestió pública amb la intenció de millorar la vida dels ciutadans. L'autora creu que l'exercici polític, sovint, està protagonitzat per éssers ambiciosos, que exerceixen el seu papel representatiu sense escrúpols, perquè són persones amb escassa capacitat professional i intel·lectual i molta ambició de notorietat.
El llibre submergeix el lector en un debat necessari per a escapar de tant de bocamoll i tant de soroll al voltant de les idees, del que ha de significar un sentiment de pertinença i una vida satisfactòria en societat. El relat posa el focus en l'etern dilema de la condició humana i trasllada la pregunta de com és possible que una mateixa persona siga capaç de fer actes generosos i altruistes i poc després exercir-se com un tipus sense empatia.
La autora explica en les primees pàgines del llibre la finalitat de la seua creació: construir un divertimento, una obra de caràcter lleuger. Eixe objectiu l'aconsegueix amb excel·lents resultats. Malgrat localitzar l'acció en un país real situat a centenars de quilòmetres d'Espanya, el lector reconeix situacions provocades pels nostres conflictes en Catalunya, o en Euskadi, identifica destacats polítics conservadors valencians que han fet de la seua militància pública un escenari d'aprenentage de la corrupció.
Maluy Benet, en aquesta creació literària, ha triat l'opció de construir un conte exemplar on es pot reconèixer molta gent, ha creat un joc literari que acosta la ciutadania, d'una manera senzilla, el greu problema de qui opta al carrec públic per destinar els diners de tots al frau, robatori i lucre personal.
